- Un recent estudi mostra les vulneracions de drets humans i laborals que hi ha darrere de la producció d’electrònica a escala global.
- La feina a les fàbriques la duen a terme principalment dones, les quals pateixen la precarització de les condicions de feina i la inseguretat i riscos a la salut associats al seu lloc de treball.
- L’informe se centra en les fàbriques de les Filipines, un dels països més importants en la producció i exportació d’aquests productes, on l’activitat sindical i la protecció dels drets humans estan perseguits.
El recent informe “Condicions laborals a les fàbriques d’electrònica a Filipines, en clau de gènere” de SETEM Catalunya ha tret a la llum les condicions laborals en què es treballa a les fàbriques d’electrònica a les Filipines. L’informe s’ha elaborat amb la col·laboració de diverses entitats de la societat civil filipina, que es dediquen a acompanyar, assessorar i defensar a les treballadores, a partir de diverses entrevistes a treballadores del sector, i a les mateixes representants d’aquestes entitats
La majoria de les fàbriques d’electrònica a les Filipines se situen a les Zones Econòmiques Especials, les quals estan regides per normes diferents de la resta del país, i faciliten a les empreses vulnerar els drets de les treballadores. Les violacions de drets laborals més freqüents inclouen:
- jornades laborals per sobre dels límits establerts per la llei nacional; salaris que no permeten dur una vida digna;
- obligació de fer hores extres per mantenir el contracte;
- acomiadaments disciplinaris per cometre errors o participar en un sindicat;
- exposició a substàncies tòxiques sense la protecció adequada i desinformació sobre els riscos associats al lloc de treball;
- i assetjament sexual i per raó de gènere de les dones treballadores.
El sector de l’electrònica es troba entre els sectors on hi ha més risc d’esclavitud moderna segons el Global Slavery Index de 2023. Les Filipines, en concret, és actualment un gran exportador de components electrònics i microxips: el 2022 el sector va ocupar una mitjana d’entre 2,2 i 3,2 milions de persones, en 920 empreses d’electrònica i 261 establiments de fabricació d’electrònica.
Tanmateix, es troba entre els països més vulnerables a l’esclavitud moderna de la regió Àsia-pacífic. A més, a les Filipines, les persones que lideren els sindicats o que s’hi afilien són assetjades, perseguides, estigmatitzades, o fins i tot agredides o assassinades. L’organització de drets humans filipina Karapatan ha documentat 427 execucions extrajudicials entre el juliol de 2016 i el desembre de 2021, incloent-hi diversos casos que afectaven defensors dels drets obrers.
Violència de gènere a les fàbriques d’electrònica
L’informe fa una anàlisi des d’una perspectiva de gènere, donat que la majoria de les treballadores d’aquestes fàbriques a la regió són dones. La feminització del treball en el sector de la manufactura ha estat una tendència global en les últimes dècades. L’informe ressalta que les dones treballadores de les fàbriques d’electrònica acostumen a tenir menys accés a l’educació i menys alternatives laborals respecte als homes, a causa de la divisió sexual del treball i la desigualtat de gènere. Moltes d’elles venen de zones rurals i veuen la feina remunerada a la fàbrica com una opció atractiva.
Les empreses, però, s’aprofiten de la gran demanda de feina en el sector i de la situació de vulnerabilitat del col·lectiu per imposar unes condicions de treball precàries.
L’informe posa en relleu com la dimensió del treball reproductiu, assumit principalment per les dones, interacciona amb els impactes que té en la vida d’aquestes dones treballadores la vulneració dels seus drets laborals. Són elles qui en gran part assumeixen la feina de cures fora de les hores de feina a la fàbrica. Això significa que pateixen una doble discriminació i que els impactes en la seva vida de les vulneracions dels seus drets laborals són diferents dels quals pateixen els homes.
Una altra dimensió que juga un paper important és la discriminació que es fa entre les treballadores amb contractes diferents: les treballadores fixes i les treballadores contractuals. Al segon grup, se les vulnera de manera més sistemàtica els seus drets, malgrat conformar la majoria de la força de treball.
Les empreses tendeixen a donar contractes temporals per no haver d’assumir les baixes de maternitat, entre altres drets de les treballadores fixes. La fluctuació en la demanda d’aparells electrònics que es produeix per exemple durant campanyes com Black Friday no afavoreixen tampoc la contractació fixa.
Claudia Bosch, responsable de la campanya Electrònica Justa de SETEM, entitat que ha publicat l’informe, afirma “Encara no existeix una electrònica de Comerç Just que tingui la garantia que els productes s’han fabricat respectant els drets humans i el medi ambient. Hem de seguir visibilitzant aquestes vulneracions de drets i exigir que les cadenes de subministrament siguin més transparents.”
