Som éssers eco-dependents i interdependents, però es podria dir també que, excepte en casos molt excepcionals, som éssers ‘tecno dependents’. Avui dia i aquí, llegint aquestes línies pots comprovar que vivim en un món digitalitzat on el laboral i el personal necessiten el digital, tant a escala col·lectiva com individual. I això té unes repercussions globals, impactes socials i/o mediambientals importants i que vulneren molts drets humans al llarg del cicle de la vida d’un aparell electrònic.
Pràcticament tots els dispositius electrònics d’última generació inclouen components fabricats amb tàntal, wolframi, estany i or, a més de moltes altres matèries primeres d’origen mineral, com ara cobalt, coure, liti, plata, etc. Parlem d’objectes de consum com els telèfons mòbils, els ordinadors, tauletes, bombetes i joieria. Però també de la gran majoria de components electrònics (xips, condensadors, bateries, etc.). Aquests s’utilitzen en sectors punters que s’estan tecnificant de manera cada vegada més complexa i ràpida, com la microelectrònica, les telecomunicacions, la robòtica quirúrgica i la indústria aeroespacial. L’extracció d’aquests minerals fa que cada dia connectem amb centenars de conflictes armats.
En llocs com la República Democràtica del Congo (RDC), a l’extracció se suma un context de conflicte armat i la violació sistemàtica dels drets humans. Per aquest motiu, és important que ens informem per a poder actuar. Aquesta regió és una de les zones mineres més importants del món, especialment a l’est del país. Allà es troba el 80% de les reserves mundials de coltan, mineral sense el qual la revolució de les noves tecnologies, en especial de la tecnologia mòbil, no hauria estat possible. El conflicte a la RDC, agreujat per l’extracció de minerals pel consum de la nostra electrònica, ha ocasionat la mort d’almenys 6 milions de persones des del 1996, convertint-se en el pitjor dels inferns, especialment per a les dones. Més de 500.000 dones han estat violades a la RDC els darrers anys, la qual cosa converteix el país en el pitjor lloc per néixer dona.
EUROPA S’HA DE PREGUNTAR SI ÉS LÍCIT QUE EL SEU DESENVOLUPAMENT SE SUSTENTI SOBRE LA DESGRÀCIA I L’ESPOLI D’ALTRES PARTS DEL MÓN
Usurpació que alimenta el conflicte
Amb una història tan rica com els seus recursos naturals i desenes de grups armats alimentant el conflicte, la RDC és un dels països del món més devastats i amb més desplaçats a causa de la violència i l’espoli. El 2019, segons les dades del Ministeri de Mines, el Congo va exportar 1,4 milions de tones de coure, quasi 78.000 de cobalt i més de 33.000 quilos d’or. A més, entre 2014 i 2017, va exportar 7.557 tones de coltan, més de la meitat produït a Kivu del Nord. Però el 85% d’aquesta producció minera està en mans estrangeres, concretament a les de les companyies Randgold (anglo-sud-africana), AngloGold Ashanti (Sud-àfrica), Glencore (Suïssa), Ivanhoe (Canadà) i Zijin Mining, MMG i China Molybdenum (xineses). El 2016, van obtenir 2.600 milions de dòlars per aquesta producció, dels quals només un 4% va acabar a les arques de l’Estat congolès.
Des de SETEM, ISF i Alboan estem demandant una electrònica justa des de fa anys, a causa dels greus impactes socials i mediambientals que es produeixen al llarg de totes les fases del cicle de vida d’un producte electrònic. Unides llancem aquest vídeo centrat en l’extracció de minerals, per seguir lluitant per canviar aquesta situació. Però no estem soles, juntament amb nosaltres moltes altres organitzacions treballen per assolir el mateix objectiu, i per sensibilitzar la ciutadania, fabricants, institucions polítiques i administracions públiques. Perquè la sensibilització és el primer pas per a implicar-nos en les responsabilitats que totes les parts tenim per l’assoliment d’una electrònica ètica.
Promoure un model electrònic just que garanteixi els drets humans és imprescindible. I les responsabilitats són compartides:
- Per les INSTITUCIONS POLÍTIQUES, que han d’establir lleis vinculants que obliguin a respectar els drets fonamentals i fomentar una economia circular.
- Per les EMPRESES, que han de garantir unes correctes condicions d’extracció i traçabilitat.
- Per les ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES apostant per una compra socialment responsable per exigir transparència i ètica als seus proveïdors.
- I per la CIUTADANIA, exigint i seleccionant alternatives ètiques, reduint el nostre consum a través de la reparació, la reutilització i el reciclatge.
REFERÈNCIES
