L’informe, titulat “Acaparament de Terres a Guatemala: una mirada des dels drets humans i els feminismes crítics d’Amèrica Llatina” serà presentat el pròxim 26/06 en una taula rodona en línia i en el marc del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores (#FSMET) que se celebra aquests dies (en aquest enllaç!).
Aquest treball, centrat en el cas del monocultiu de plàtan i palma d’oli i redactat a partir d’entrevistes a 69 dones en 15 comunitats del municipi de La Blanca (Guatemala), pretén sensibilitzar sobre el problema de l’acaparament de terres des d’una mirada camperola i feminista de les comunitats guatemalenques a les persones, comunitats i organitzacions del Nord Global.
Des d’aquesta intenció, hem visitat el municipi de La Blanca, a la costa sud de Guatemala, on el conflicte entre les comunitats camperoles i l’Estat de Guatemala, d’una banda, i la indústria agroalimentària, de l’altra, representa una col·lisió de models de vida i apunta a una vulneració sistemàtica dels drets humans mitjançant una violència multidimensional que afecta, de forma molt especial, les dones.
El devastador fenomen ‘land grabbing’
A Centreamèrica, i especialment a Guatemala, el fenomen de ‘land grabbing’ o acaparament de terres és avui sostingut per un sistema d’acords comercials internacionals que, fonamentats en el deute il·legítim, sotmeten els governs centreamericans a acceptar unes condicions desiguals per les quals la indústria extractiva, en diferents dimensions (minera, energètica, pesquera, agroalimentària…), té via lliure per instal·lar-se al territori i sobreexplotar-lo.
En aquest sentit, el cas de La Blanca –a la costa sud de Guatemala– és paradigmàtic, ja que representa amb especial cruesa les conseqüències per a la població i el medi ambient de la instal·lació de l’agroindústria a través de les plantacions de palma d’oli i de plàtan. Aquestes plantacions, propietat del Grup Hame i de BANASA, respectivament, estan orientades fonamentalment a l’exportació internacional. En el cas de la palma d’oli, el producte s’exporta sobretot a l’Estat espanyol, a l’holandès i a l’italià, principals productors, en aquest ordre, dels mal anomenats “bio” combustibles de palma a través de diferents empreses petrolieres com Repsol o Shell. D’altra banda, en el cas de la banana, aquesta fruita s’exporta principalment als Estats Units i Europa, fet que a la UE topa amb els productors locals europeus, situats a l’arxipèlag de Canàries i Madeira, principalment, que denuncien la sistemàtica vulneració dels tractats comercials.
Violència patriarcal sobre el Territori Terra i el Territori Cos
El nou informe de SETEM denuncia la violència patriarcal, tant física com simbòlica, que pateixen, en especial les dones, per part de les empreses de monocultius. La despossessió dels “dos territoris de la dona” que reivindica el Feminisme Comunitari Territorial estan interrelacionats: d’una banda, el territori “terra” (dret a l’aigua, a les terres, a un medi ambient saludable…) i d’altra, el territori “cos” (dret a la salut, a l’alimentació, al treball… exposició de la violència sexual, domèstica i simbòlica).
La limitació de l’accés a la terra ha ocasionat una disminució considerable de la producció d’aliments tradicionals; segons un cens de 2019 de l’organització camperola guatemalenca La Pastoral de la Tierra, col·laboradora de l’estudi de camp, fa deu anys les famílies obtenien dues (55,4 % de les famílies) o tres collites (29,3 %) a l’any, mentre que avui dia amb prou feines en fan una (59,1 %). En aquest marc, les famílies que fa uns anys podien sobreviure gairebé en exclusivitat de la seva terra i del riu (peix, aigua…), en l’actualitat es veuen obligades a prendre altres mesures com buscar feina remunerada a les mateixes plantacions de monocultiu, o fins i tot a emigrar per enviar remeses monetàries des de l’estranger.
En l’altre costat de la moneda, respecte al territori-cos, la violència reiterada contra les dones a través de la vulneració del dret a la salut i de les violències físiques i simbòliques és també un fet al municipi de La Blanca. En el cas de les dones, la majoria reconeix haver sofert algun tipus de violència (59 %). Entre els diferents tipus, majoritàriament es tracta de violència física (64 %), econòmica (41 %) i psicològica (35,30 %). Aquest triumvirat es pot considerar l’essència de les violències inherents al patriarcat des de tots dos vessants; en la seva part d’intra i extra familiar del masclisme “originari” de les cultures tradicionals locals, d’una banda, i per l’altre, a l’exercit explícitament per les estructures patriarcals representades per la gran empresa i l’estat.
Feminització i criminalització de la protesta
Les dones han anat, a poc a poc, prenent protagonisme en la reivindicació dels seus drets i de la comunitat. La majoria d’elles (el 67 % de les entrevistades) militen en diferents organitzacions de defensa dels drets comunitaris davant l’agroindústria. En paral·lel a aquest ascens social, diversos estudis tracten de la criminalització de la protesta, amb tints masclistes, cap a les dones indígenes i camperoles, especialment a les líders que lluiten per la defensa dels drets de les comunitats.
De fet, la mateixa Comissió Interamericana de Drets Humans denuncia constants agressions, amenaces i assetjament contra les organitzacions de la societat civil, així com l’ús diferenciat de la violència en contra de les líders i defensores camperoles i indígenes, i un increment de la violència sexual i de gènere en contra seva, com a part d’una estratègia per forçar processos de migració d’aquestes dones del camp a la ciutat, cedint els seus territoris per a activitats extractives.” En el cas de La Blanca, el 83% de les dones assenyala haver sofert algun tipus d’agressió verbal en algun moment per participar en organitzacions d’autodefensa.
Cap a un canvi de paradigma agroalimentari
L’exemple de les comunitats de La Blanca hauria de servir no només per reivindicar i blindar els drets humans, ambientals i de la dona a Guatemala, a Amèrica Llatina i al Sud global, sinó per cocrear globalment un nou sistema de producció agroalimentària molt més d’acord amb el cicle mateix de la vida.
Necessitem un nou paradigma de desenvolupament agrícola que hauria de basar-se precisament en “els estils d’agricultura indígena-camperola desenvolupats per la majoria dels 1.500 milions de petites agricultores i agricultors que treballen en uns 350 milions de petites finques i que produeixen el 30 % de la terra conreable, no menys del 50 % dels aliments per a consum domèstic al món”. Però perquè sigui socialment i ambientalment responsable d’una manera efectiva, el paradigma de la sobirania alimentària basat en l’agroecologia i, més globalment, el de l’ecofeminisme, s’ha de circumscriure a la lògica de la relocalització de la producció i a la descolonització discursiva de la ciutadania, tant al Nord com al Sud globals. Una empresa aquesta en la qual el Feminisme Comunitari Territorial d’Amèrica Llatina té molt a aportar. Aquesta acció no sols competeix a les dones; convida els homes, els companys, els germans indígenes, les i els occidentals i a la cooperació solidària per reflexionar sobre les aportacions que fan en les lluites socials i dels pobles.
-Accediu a l’estudi íntegre
-Enllaç a un resum divulgatiu:
No us perdeu els testimonis de les dones de La Blanca al nostre canal de Youtube
Vídeo de la presentació de l’informe en taula rodona via zoom (26/06/20)