- Si tota la humanitat consumís els recursos al mateix nivell i ritme que ho fa l’estat espanyol, el 23 de maig s’haurien esgotat tots els recursos que el planeta pot regenerar en un any.
- La societat civil exigeix compromís i rapidesa en la transició cap a un model de producció i consum en harmonia amb els límits planetaris.
Barcelona, 23 de maig de 2025. El divendres 23 de maig és el Dia de la Sobrecapacitat per a l’estat espanyol (Country Overshoot Day): és la data en què s’esgotarien tots els recursos que la Terra pot regenerar en un any si tota la humanitat consumís com ho fa la mitjana de la població espanyola.
El Dia de la Sobrecapacitat de la Terra, també conegut com a Earth Overshoot Day, marca la data en què la demanda de recursos ecològics supera la capacitat del planeta per regenerar-los aquell mateix any. El 2024, aquesta data global es va situar l’1 d’agost. La dada per a 2025 es publicarà el 5 de juny, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient.
Aquest càlcul fa visibles els efectes de la sobreexplotació dels recursos naturals, com ara l’escassetat d’aigua, la desforestació, la pèrdua de biodiversitat i l’acceleració del canvi climàtic.
Quin és l’origen del Dia de la Sobrecapacitat de la Terra i com es calcula?
El Dia de la Sobrecapacitat de la Terra és una campanya de la Global Footprint Network, una organització internacional de recerca, que té l’objectiu de fer sensibilització i donar eines als governs per promoure una economia que operi dins dels límits ecològics de la Terra. El càlcul es basa en les dades de la petjada ecològica i la biocapacitat de cada país, proveïdes per la Footprint Data Foundation (FoDaFo) i la Universitat de York. Cada any, la Global Footprint Network anuncia la data del Dia Mundial de la Sobrecapacitat de la Terra d’aquell any el 5 de juny, que també és el Dia Mundial del Medi Ambient.
Per determinar la data del Dia Mundial de la Terra per a cada any, Global Footprint Network calcula el nombre de dies d’aquest any que la biocapacitat de la Terra és suficient per abastir la petjada ecològica de la humanitat. Així doncs, es calcula dividint la biocapacitat del planeta (la quantitat de recursos ecològics que la Terra és capaç de generar aquell any), per la petjada ecològica de la humanitat (la demanda de la humanitat d’aquell any), i multiplicant-se pel nombre de dies en un any.
El 2024 va ser un any de traspàs amb 366 dies, per tant:
(Biocapacitat de la Terra / petjada ecològica de la humanitat) x 366 = Dia de la Sobrecapacitat de la Terra per 2024 va ser 1 d’agost. Pots consultar la metodologia aquí.
Què és el Dia de la Sobrecapacitat per països?
Cada any, el Dia de Sobrecapacitat estatal marca la data en què el pressupost anual de biocapacitat del planeta s’utilitzaria si tothom a la Terra visqués al mateix nivell de consum que els residents d’aquest estat en particular.
En el cas de l’estat espanyol, aquest dia es marca el divendres 23 de maig. El país que encapçala la llista és Qatar, essent el 6 de febrer, seguit de Luxemburg, el 17 de febrer, i de Singapur, el 26 de febrer. Els països al final de la llista són Nicaragua, l’11 de novembre, Indonèsia, el 18 de novembre i l’Uruguai el 17 de desembre. No es tenen dades de tots els països i, per tant, no tots apareixen a la llista.
El Dia del Dèficit d’un país és el dia en què la seva ciutadania ha fet ús de la natura i dels ecosistemes del país que es regeneren en un any. És a dir, la pròpia petjada del país comença a superar la seva pròpia biocapacitat: es consumeixen més recursos dels que es tenen a la superfície que ocupa aquell país.
Un model de producció i consum que perpetua la desigualtat entre països
En el context de l’economia globalitzada actual, la producció i consum de molts productes s’articula de manera transnacional. Aquest model està protagonitzat per grans empreses transnacionals, que a través de la subcontractació i l’externalització situen diferents parts de la cadena de valor en certs territoris segons la disponibilitat de recursos a preus competitius -tant naturals com força de treball- o l’absència de regulacions, avantatges fiscals, entre altres factors.
Aquest model es basa en el lliure mercat i la desregulació, per mitjà d’acords de lliure comerç entre països. Tanmateix, està travessat pel llegat colonial d’explotació i espoli de recursos. Això es tradueix en un avantatge econòmic dels països enriquits a través del colonialisme respecte als països amb un passat colonial.
Així doncs, el consum de recursos dels països del Nord Global és molt més alta, mentre que els països del Sud Global s’endeuten venent els seus recursos naturals a un preu més baix, que els productes desenvolupats i tecnologies que han d’importar, els quals tenen un preu més alt. Una dada que exemplifica aquest fet és com la UE, tot i només produir entre un 3 i un 5% de les matèries primeres crítiques (minerals i metalls essencials per la fabricació de tecnologies com l’electrònica i les bateries elèctriques), en consumeixen sis vegades més aquests tipus de recursos comparat amb països de rendes més baixes, segons dades del International resource Panel de la UNEP (1). Així mateix, la majoria dels gegants del Big Tech que fan ús d’aquests materials són empreses del Nord Global.
El dia de la Sobrecapacitat de cada país posa en relleu aquesta desigualtat pel que fa al consum, i el deute que els països del Nord Global tenen respecte del Sud Global quant a l’agreujament dels impactes ambientals al planeta (creixent contaminació, pèrdua de biodiversitat, i canvi climàtic).
Una triple emergència: tèxtils, electrònica i mobilitat sota el mateix patró de sobreconsum
Tot i les diferències sectorials, la indústria tèxtil, electrònica i de la mobilitat elèctrica comparteixen un mateix patró: un model econòmic que prioritza el creixement il·limitat i el benefici a curt termini, en detriment del planeta i dels drets humans. Aquest model es basa en una cadena de subministrament globalitzada i deslocalitzada, on les fases més intensives en energia, recursos i mà d’obra es concentren al Sud Global.
Tal com explica Claudia Bosch, responsable de la campanya Electrònica Justa de SETEM Catalunya, “aquest patró produeix desigualtats flagrants: mentre al Nord Global es renoven mòbils anualment, es llencen tones de roba encara útil i es promou la compra de vehicles elèctrics individuals, al Sud Global s’acumulen els impactes ambientals i els residus, sovint sense capacitat per gestionar-los”.
Algunes dades que mostren aquesta realitat són, per exemple, el volum de residus que es produeix a escala mundial. Es calcula que 93 milions de tones de tèxtils són rebutjades anualment, segons dades d’un informe de Global Fashion Agenda de 2017 (2). Segons la Comissió Europea, només l’1% dels tèxtils es reciclen en nous tèxtils (3). Així mateix, el 2022 es van generar 62 milions de tones de RAEE al món, però només el 22% es va gestionar de manera formal i segura, tal com s’indica al Global E-waste Monitor 2024 (4). A l’estat espanyol, tal com indica el Ministerio para la Transición Ecológica (Espanya), el volum per càpita de RAEE és de gairebé 19 kg anuals per persona, i només una part es recull selectivament (5).
Entre aquests residus no s’inclouen les bateries dels vehicles elèctrics, les quals tenen una vida útil mitjana de 8-10 anys. La manca d’infraestructura per reciclar les bateries d’ions de liti a gran escala representa un repte ambiental imminent. La producció de bateries per a VE és intensiva en energia i recursos, i per tant, substituir cotxes de combustió per cotxes elèctrics, sense reduir-ne la quantitat total, perpetua un model insostenible de consum de recursos, ocupació d’espai i infraestructures.
Una crida a l’acció: reduir, reparar i repensar
La societat civil exigeix una transició real, no només tecnològica sinó també sistèmica. Això implica deixar enrere un model extractivista i productivista, i avançar cap a economies que operin dins dels límits planetaris, on el principi de justícia global i intergeneracional sigui central.
Des de SETEM Catalunya, advoquem per la implementació de polítiques públiques valentes basades en la suficiència, que limitin el greenwashing i obliguin les empreses a responsabilitzar-se del cicle de vida complet dels seus productes.
N’és un exemple la proposta de llei per la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, liderada per entitats de LaFede i la Taula per Colòmbia, la qual està en fase de tramitació al Parlament de Catalunya. Aquest Centre és una oportunitat per contribuir a aquest canvi de model i poder exigir responsabilitats a les empreses transnacionals responsables de greus impactes socials i ambientals.
“Així mateix, és indispensable impulsar la reparació, la reutilització i el disseny per a la durabilitat, en lloc de la substitució constant, fomentar una cultura del consum conscient, allunyada del model d’usar i llençar; i assolir compromisos ferms de reducció del consum material absolut, especialment als països del Nord Global”, afegeix Claudia Bosch.
En aquest sentit, la futura llei de consum sostenible espanyola és una oportunitat avançar en aquesta direcció. És essencial que aquesta llei serveixi per avançar cap a la creació d’un índex de reparació estatal, ajudes públiques a la reparació, la prohibició de la destrucció de productes no venuts, i la prevenció i regulació de les polítiques de rentat verd de les empreses entre d’altres mesures claus per enfortir la prevenció de residus i el consum sostenible.
Així mateix, és urgent avançar amb la llei catalana de residus, la qual està totalment aturada des de fa més de dos anys, per poder complir amb els objectius de la Unió Europea quant a la reducció de residus generats.
Per últim, amb relació a la mobilitat, cal una aposta clara per la mobilitat sostenible i col·lectiva, com el transport públic, la bicicleta i la mobilitat compartida, així com una reducció estructural del nombre de vehicles privats.
Aquest Dia de la Sobrecapacitat a l’Estat espanyol és una oportunitat per reflexionar col·lectivament i actuar. Viure com si tinguéssim més d’un planeta no és sostenible, ni just. El futur ha de basar-se en una economia del “prou”, i no del “sempre més”.
Fonts:
- UNEP: https://www.resourcepanel.org/reports/global-resources-outlook-2024
- Kerr J, Landry J (2017) Pulse of the fashion industry. Global Fashion Agenda, The Boston Consulting Group, Boston. https://www.globalfashionagenda.com/publications-and-policy/pulse-of-the-industry
- Comissió Europea: https://rea.ec.europa.eu/news/slow-down-our-planet-cant-keep-2024-02-26_en
- Global E-waste Monitor 2024 – ITU & UNITAR https://ewastemonitor.info/the-global-e-waste-monitor-2024/
- Ministerio para la Transición Ecológica (Espanya) o informes autonòmics
Recursos:
Centre Català d’Empresa i Drets Humans
Mesures per una transició energètica i digital justa
Mapa dels impactes al Sud Global del tèxtil i la moda de Barcelona
Interactiu web de prevenció de residus tèxtils
Interactiu web de prevenció de residus elèctrics i electrònics
Contacte:
- Claudia Bosch, responsable de la campanya Electrònica Justa, SETEM – 722 81 29 36
- Judith Talvy, responsable de la campanya Roba Neta, SETEM – 656 45 00 44
