Aquí encontrarás nuestras últimas publicaciones y la Revista SETEM.

  • 31/05/2021

    Intervencions a les Juntes d'Accionistes 2021 Banca Armada

    Un any més, les entitats involucrades en la campanya Banca Armada hem participat en les juntes generals d'accionistes de cinc entitats per a denunciar les seves polítiques d'inversions en empreses d'armament: BBVA, Banc Santander, CaixaBank, Banc Sabadell i Bankia. 

    Persones amb accions d'aquests bancs, però crítiques amb les seves pràctiques ens han cedit aquestes accions perquè puguem parlar en el seu nom i explicar davant de tothom la seva col·laboració amb el negoci de la guerra.

    El nostre objectiu és explicar davant els accionistes de l'entitat financera i els mitjans de comunicació algunes de les conseqüències que impliquen les seves inversions en la indústria d'armament i contribuir a la conscienciació de la societat sobre aquest tema.

    Resum de les intervencions:

    -  Bankia: 23  de març 

    Vídeo resum

    Segons dades de la campanya, durant el període 2014-2019, Bankia ha donat suport i serveis financers a la indústria armamentista per valor de més de 85 milions d'euros. Bankia va donar suport a l’emissió de gairebé 30 milions d'euros de bons d’Indra Sistemas S.A., que dedica al voltant del 19% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica.


    -  Santander: 26 de març 

    Vídeo resum

    Banco Santander ha finançat i invertit durant el període 2014-2019 prop de 3.000 milions d'euros a almenys 15 diferents empreses armamentistes i de seguretat fronterera. Entre aquestes, destaquen sis empreses que fabriquen armament que s’ha venut a l’Aràbia Saudita, país que lidera la coalició internacional de la guerra al Iemen, i els Emirats Àrabs Units que participa d’aquesta coalició.  


    -  Sabadell: 26 de març 

    Vídeo resum

    Durant el període 2014-2019, el banc Sabadell va invertir gairebé 170 milions deuros, en quatre empreses relacionades amb el negoci de la guerra: AECOM, MAXAM, General Dynamics, i Raytheon Technologies.

     

    - BBVA: 20 d'abril 

    Vídeo resum

    Només en el període 2014-2019, el BBVA ha finançat amb un total de 3.000 milions d’euros a General Dynamics, Boeing, Airbus Group, Leonardo, Navantia i Raytheon Technologies. Aquestes sis empreses tenen en comú que exporten el seu armament a l'Aràbia Saudita, un país on es produeixen constants violacions dels drets humans i que actualment i des de l’any 2015 està implicat en la guerra del Iemen. Aquesta guerra ha estat especialment silenciada pels mitjans de comunicació i la comunitat internacional, però ha propiciat la crisi humanitària més rellevant de les últimes dècades.

    Les activistes de la campanya van fer una acció de carrer davant l’oficina del BBVA del Mercat de Sant Antoni de Barcelona, per denunciar les inversions d’aquesta entitat financera en el negoci de la guerra i en l’armament nuclear. Llegeix el discurs de l'acció complet

     

    -Caixabank: 14 de maig 

    Vídeo resum

    CaixaBank ha finançat empreses d'armament per valor de més de 121 milions d'euros durant el període 2014-2019. Hi ha documentats almenys set casos d'enviaments de material bèl·lic fabricat a Espanya a zones en conflicte, i un d'ells té com a escenari la República Centreafricana i com a protagonista l'empresa espanyola d'explosius i projectils Maxam, finançada per CaixaBank.

     

    Sense el finançament de les institucions financeres, el 75% de les armes no es podrien fabricar.

    Seguirem treballant per conscienciar cada vegada més la ciutadania, i promoure les alternatives com la Banca Ètica.

    Si tens accions en alguna d’aquestes entitats financeres i vols cedir el teu vot de cara a les Juntes de 2022, posa’t en contacte amb: delegacio-vots@bancaarmada.org

    Més informació a: http://www.bancaarmada.org/ca/

     

     

  • 28/10/2014

    Vientos de cambio: El poder de la compra pública para mejorar las condiciones laborales de la industria electrónica mundial

    Este informe analiza la situación del sector en cuanto a la salud y seguridad laboral y la libertad de sindicación, con ejemplos de Corea del Sur y China. Hay muchas maneras de enfrentarse a esta realidad: fomentar la información y la organización de las personas trabajadoras, hacer que los gobiernos de los países productores respeten las leyes laborales, etc. La compra pública socialmente responsable es una herramienta nueva –y aún poco aplicada– que permite que las instituciones, como consumidoras finales, aprovechen el poder de compra para influir sobre el mercado.

  • 07/10/2014

    La industria electrónica, en el punto de mira. Informe completo (inglés)

    El estudio "La industria electrónica, en el punto de mira. El poder de compra pública para mejorar las condiciones laborales en la cadena de suministro" examina cómo funciona el complejo sistema de producción del sector de la electrónica, realiza un extenso mapeo de sus actores claves y países productores y analiza el poder de la compra pública para cambiar las condiciones de explotación laboral en la industria. En inglés.

    Ver Documento | Tamaño 1.3 MB

  • 07/10/2014

    La industria electrónica, en el punto de mira. Resumen ejecutivo.

    El estudio "La industria electrónica, en el punto de mira. El poder de compra pública para mejorar las condiciones laborales en la cadena de suministro" examina cómo funciona el complejo sistema de producción del sector de la electrónica, realiza un extenso mapeo de sus actores claves y países productores y analiza el poder de la compra pública para cambiar las condiciones de explotación laboral en la industria.

    Ver Documento | Tamaño 595.4 KB

  • 11/06/2014

    Estafadas: Los salarios de pobreza de las trabajadoras del sector textil del Este de Europa y Turquía

    Investigación exhaustiva de la Campaña Ropa Limpia que incluye entrevistas realizadas a más de 300 trabajadoras del sector textil de 10 países de Europa del Este y Turquía. Esta región es un importante centro de producción del consumo de la Unión Europea ya que aproximadamente la mitad de la ropa importada se fabrica en Europa del Este. El informe refleja que los países exsoviéticos funcionan como patio trasero de la industria textil proporcionando mano de obra barata a las marcas y empresas de ropa de la Europa occidental.

    Ver Documento | Tamaño 4.5 MB