Aquí trobaràs les nostres darreres publicacions i la revista SETEM.

  • 31/05/2021

    Intervencions a les Juntes d'Accionistes 2021 Banca Armada

    Un any més, les entitats involucrades en la campanya Banca Armada hem participat en les juntes generals d'accionistes de cinc entitats per a denunciar les seves polítiques d'inversions en empreses d'armament: BBVA, Banc Santander, CaixaBank, Banc Sabadell i Bankia. 

    Persones amb accions d'aquests bancs, però crítiques amb les seves pràctiques ens han cedit aquestes accions perquè puguem parlar en el seu nom i explicar davant de tothom la seva col·laboració amb el negoci de la guerra.

    El nostre objectiu és explicar davant els accionistes de l'entitat financera i els mitjans de comunicació algunes de les conseqüències que impliquen les seves inversions en la indústria d'armament i contribuir a la conscienciació de la societat sobre aquest tema.

    Resum de les intervencions:

    -  Bankia: 23  de març 

    Vídeo resum

    Segons dades de la campanya, durant el període 2014-2019, Bankia ha donat suport i serveis financers a la indústria armamentista per valor de més de 85 milions d'euros. Bankia va donar suport a l’emissió de gairebé 30 milions d'euros de bons d’Indra Sistemas S.A., que dedica al voltant del 19% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica.


    -  Santander: 26 de març 

    Vídeo resum

    Banco Santander ha finançat i invertit durant el període 2014-2019 prop de 3.000 milions d'euros a almenys 15 diferents empreses armamentistes i de seguretat fronterera. Entre aquestes, destaquen sis empreses que fabriquen armament que s’ha venut a l’Aràbia Saudita, país que lidera la coalició internacional de la guerra al Iemen, i els Emirats Àrabs Units que participa d’aquesta coalició.  


    -  Sabadell: 26 de març 

    Vídeo resum

    Durant el període 2014-2019, el banc Sabadell va invertir gairebé 170 milions deuros, en quatre empreses relacionades amb el negoci de la guerra: AECOM, MAXAM, General Dynamics, i Raytheon Technologies.


    - BBVA: 20 d'abril 

    Vídeo resum

    Només en el període 2014-2019, el BBVA ha finançat amb un total de 3.000 milions d’euros a General Dynamics, Boeing, Airbus Group, Leonardo, Navantia i Raytheon Technologies. Aquestes sis empreses tenen en comú que exporten el seu armament a l'Aràbia Saudita, un país on es produeixen constants violacions dels drets humans i que actualment i des de l’any 2015 està implicat en la guerra del Iemen. Aquesta guerra ha estat especialment silenciada pels mitjans de comunicació i la comunitat internacional, però ha propiciat la crisi humanitària més rellevant de les últimes dècades.

    Les activistes de la campanya van fer una acció de carrer davant l’oficina del BBVA del Mercat de Sant Antoni de Barcelona, per denunciar les inversions d’aquesta entitat financera en el negoci de la guerra i en l’armament nuclear. Llegeix el discurs de l'acció complet

     

    -Caixabank: 14 de maig 

    Vídeo resum

    CaixaBank ha finançat empreses d'armament per valor de més de 121 milions d'euros durant el període 2014-2019. Hi ha documentats almenys set casos d'enviaments de material bèl·lic fabricat a Espanya a zones en conflicte, i un d'ells té com a escenari la República Centreafricana i com a protagonista l'empresa espanyola d'explosius i projectils Maxam, finançada per CaixaBank.

     

    Sense el finançament de les institucions financeres, el 75% de les armes no es podrien fabricar.

    Seguirem treballant per conscienciar cada vegada més la ciutadania, i promoure les alternatives com la Banca Ètica.

    Si tens accions en alguna d’aquestes entitats financeres i vols cedir el teu vot de cara a les Juntes de 2022, posa’t en contacte amb: delegacio-vots@bancaarmada.org

    Més informació a: http://www.bancaarmada.org/ca/

     

  • 28/10/2014

    Vents de canvi: El poder de la compra pública per millorar les condicions laborals de la indústria electrònica mundial

    Aquest informe analitza la situació del sector pel que fa a la salut i seguretat laboral i la llibertat de sindicació, amb exemples de Corea del Sud i la Xina. Hi ha moltes maneres d'enfrontar-se a aquesta realitat: fomentar la informació i l'organització de les persones treballadores, fer que governs dels països productors respectin les lleis laborals, etc. La compra pública socialment responsable és una eina nova –i encara poc aplicada– que permet que les institucions, com a consumidores finals, aprofitin el poder de compra per influir sobre el mercat.

  • 07/10/2014

    La indústria electrònica, en el punt de mira. Informe complet (anglès)

    L'estudi "La indústria electrònica, en el punt de mira. El poder de la compra pública per millorar les condicions laborals en la cadena de subministrament" examina com funciona el complex sistema de producció del sector de l'electrònica, realitza un extens mapatge dels seus actors claus i països productors i analitza el poder de la compra pública per canviar les condicions d'explotació laboral en la indústria. En anglès.

    Veure Document | Mida 1.3 MB

  • 07/10/2014

    La indústria electrònica, en el punt de mira. Resum executiu.

    L'estudi "La indústria electrònica, en el punt de mira. El poder de la compra pública per millorar les condicions laborals en la cadena de subministrament" examina com funciona el complex sistema de producció del sector de l'electrònica, realitza un extens mapatge dels seus actors claus i països productors i analitza el poder de la compra pública per canviar les condicions d'explotació laboral en la indústria.

    Veure Document | Mida 591.1 KB

  • 11/06/2014

    Estafades: Els salaris de pobresa de les treballadores del sector tèxtil de l'Est d'Europa i Turquia

    Investigació exhaustiva de la Campanya Roba Neta que inclou entrevistes realitzades a més de 300 treballadores del sector tèxtil de 10 països d'Europa de l'Est i Turquia. Aquesta regió és un important centre de producció del consum de la Unió Europea ja que aproximadament la meitat de la roba importada es fabrica a Europa de l'Est. L'informe reflecteix que els països exsoviètics funcionen com a pati del darrere de la indústria tèxtil proporcionant mà d'obra barata a les marques i empreses de roba de l'Europa occidental. En castellà.

    Veure Document | Mida 4.5 MB