Testimonis

Jordi Serra

“Si no hagués passat pels Camps de Solidaritat no seria la mateixa persona. No és una cosa que et canvia la vida, però sí que ha estat molt influent. Abans d’anar al Camp jo era una persona amb inquietuds polítiques, però el fet de veure aquesta realitat, aquesta lluita, em va empènyer a implicarme molt més. L’estada a São Paulo i l’MST van marcar profundament el meu compromís polític.

La visita a Pere Casaldàliga durant el Camp de Solidaritat va resultar un fet fonamental pel seu compromís social i personal. La trobada amb Pere Casaldàliga va ser un fet decisiu per tot el que he fet posteriorment. Jo, un jove del primer món, li vaig preguntar què havíem de fer nosaltres per a lluitar contra la injustícia. Ell va contestar que el primer que cal fer és prendre una opció clara, radical i definitiva. Aquestes són les paraules que m’han acompanyat i que marquen la meva vida.

A partir d’aquell moment, vaig prendre un compromís de vida sense mitges tintes, sense acomodar-me. El Camp em va ajudar a fer aquest compromís i a ser conseqüent.”

Jordi Serra, participant a un Camp de Solidaritat

En Jordi té 42 anys, és casat i pare de quatre fills. És treballador social de formació. Forma part de la direcció nacional d’ERC i és el responsable del partit a la Catalunya Central. És regidor a l’ajuntament de Roda de Ter i conseller comarcal d’Osona. També treballa com a responsable de serveis socials a l’Associació Catalana de Municipis. En Jordi va anar a Brasil l’any 1992 amb el Camp de Solidaritat de SETEM.

Testimoni extret de la publicació ‘La taca d’oli. 20 anys de Camps de Solidaritat: impacte a la societat catalana’

Aleyda Mestres

“L’experiència em va donar energies per lluitar per un món millor, perquè quan ho vius amb el cor és quan realment et pots involucrar.

El Camp que vaig realitzar a Hondures va canviar la meva manera de veure les coses, ja que encara que conegués les campanyes solidaries per acabar amb les desigualtats, l’experiència em va apropar més a la realitat d’aquell país, perquè quan la vius de primera mà és quan l’entens realment. Em va impactar la manera de viure de la gent de les comunitats.

Viure aquella experiència diària amb les famílies m’ha ajudat a formar la persona que sóc ara, a nivell personal no sóc la mateixa. Em va fer canviar la manera d’avaluar les coses, vaig valorar molt més el que tenia aquí i em va ajudar a no tenir tants prejudicis, a tenir una mentalitat més oberta. Vaig veure la manera de treballar de les ONG del Sud, i em va fer adonar dels desastres que a vegades s’arriben a fer per no tenir en compte les necessitats reals de la gent d’allà.”

Aleyda Mestres, participant als Camps de Solidaritat

L’Aleyda té 31 anys i actualment resideix a Anglaterra on treballa de farmacèutica. Té una filla i una altra en camí. Ha fet estudis d’educació social. Va realitzar quatre camps: l’any 2001 a Hondures,el 2002 a Moçambic, el 2003 a Dominicana i el 2005 com a coordinadora a Mèxic.

Testimoni extret de la publicació ‘La taca d’oli. 20 anys de Camps de Solidaritat: impacte a la societat catalana’

David Monllau

“La meva vida d’abans no té res a veure amb la que tinc ara. Per a mi, SETEM va representar obrir aquesta porta i veure que el que realment volia fer era treballar per a ajudar els altres. I això va ser la llavor per començar tot el canvi, tant professional com personal.

Amb el Camp de Solidaritat, la inquietud social que jo sentia que m’atreia, es va confirmar. Vaig decidir que faria un segon Camp, i el 1999 vaig anar com a coordinador, també a Hondures.

En el moment de formar una família tot plegat em va servir per optar per una vida senzilla, menys superficial, més autèntica, i centrada en les relacions amb la gent.”

David Monllau, participant en els Camps de Solidaritat

Participant els anys 1998 i 1999 al Camp de Solidaritat de Taulabé a Hondures, el David treballa com a coordinador financer i de recursos humans a Metges Sense Fronteres. Actualment resideix a Zimbawe. La seva vida segueix vinculada a les desigualtats entre els països del Nord i els del Sud.

Testimoni extret de la publicació ‘La taca d’oli. 20 anys de Camps de Solidaritat: impacte a la societat catalana’

Alba Masegosa

Bolívia ha estat i serà un país sempre especial. El contrast entre la ciutat i els pobles indígenes, la força que tenen per lluitar pels seus drets i la visió d’esforç per viure la vida, és un dels tresors que t’enduràs quan arribes de nou a casa.

El camp de Bolívia, té un encant molt especial, ja que l’estada la fas en un internat i et despertes cada dia envoltada d’infants. Fa dos anys que estic estudiant en l’àmbit d’educació, i sempre m’ha agradat aprendre junt amb ells. La seva innocència i energia, t’ensenyen el món des d’una altra visió.

A Punutuma hem tingut la sort que tant l’escola com el col·legi ens han acollit amb els braços ben oberts, i ha estat un plaer poder haver fet l’acompanyament als infants i joves, fent que l’intercanvi de cultures hagi estat una experiència molt gratificant.”

Alba Masegosa, participant al Camp de Solidaritat 2013 a Yura (Bolívia)

L’Alba és estudiant de Pedagogia i monitora d’esplai amb nois d’entre 3 i 18 anys. Treballa com a professora amb nens que acaben d’arribar a Catalunya per fer-los conèixer la llengua. Quan va reunir suficients diners, va decidir participar a Camps de Solidaritat.

Laia Vinent

“La veritat és que per a mi Bolívia era un país força desconegut i després del camp he vist que hem pogut conèixer una Bolívia que la majoria de gent d’aquí tampoc coneix. Escrivint aquesta valoració me n’adono que han estat més les coses bones les que m’enduc que no pas les dolentes, aquestes últimes han quedat com a simples anècdotes que ja ni me’n recordo.

Si la pregunta és: recomanaries aquest camp a altres? La resposta és rotundament sí. Ha estat un viatge amb moltes emocions, amb moltes coses diferents, hem tingut moments de turisme, de relax, de compartir jocs, de riures…”

Laia Vinent, participant al Camp de Solidaritat 2013 a Yura (Bolívia)

La Laia va ser la coordinadora del grup de Yura, i ja era el tercer cop que viatjava amb Setem, segon cop com a coordinadora. Va estudiar Pedagogia, i actualment és formadora de joves amb discapacitat i Síndrome de Down que es preparen per entrar al món laboral ordinari.

Eva Dallarès

“Considero que l’acolliment per part de la contrapart va estar molt bé, van fer una presentació oficial de tots els membres i van ser molt amables i acollidors. La meva família estava formada per Isidora, Rosendo i els seus set nets i em vaig sentir molt ben cuidada i acollida. Et donen el millor que tenen i t’inclouen en les seves activitats com un més de la família. La convivència em va servir per conèixer la realitat de fons d’El Salvador i entendre els seus punts forts i febles des de dins mateix.

Els punts forts del camp són la convivència amb les famílies, la gent d’allà i totes les històries que tenen per explicar-te, la festa en la qual jo vaig gaudir molt i les petites o a vegades no tant petites, aventures del dia a dia pel simple fet d’ésser en un país tant diferent.”

Eva Dallarès, participant al Camp de Solidaritat 2013 a El Salvador

Eva té 19 anys i estudia Biologia. Li encanta viatjar, conèixer nous llocs i cultures, cantar, aprendre, i sobretot els nens. Abans d’arribar a El Salvador estava totalment disposada a col·laborar en allò que es necessités.

Marina Borràs

“L’acolliment de les famílies es respira des del primer moment. De seguida et deixes de sentir un estrany i passes a sentir-te com a casa. En el cas de la Clàudia i jo, que vam conviure sempre juntes amb dues famílies diferents, vam establir una relació molt gran amb la primera família. En Jorge, la Marta i els seus tres fills, ens van cuidar molt, i vam poder intercanviar maneres de viure, de veure, entendre les coses i sobre com arreglar el món.

Conviure amb famílies és una gran experiència que costa explicar amb paraules, el record i el regust que et queda és molt bó. Hi tornaria sense pensar-m’ho!

Marina Borràs, participant al Camp de Solidaritat 2013 a Equador

La Marina té 26 anys, viu a Calella i treballa com a mestra d’eduació especial a l’escola ordinària. Sempre li havíen cridat l’atenció els campaments amb nens/es, un dels motius pels quals va participar als Camps de Solidaritat de Setem.

Sandra Pagès

“Realitzar un Camp de Solidaritat és una gran experiència, difícil d’explicar amb paraules, cal viure-la, sentir-la, palpar-la.

El camp de Kumbo (Camerun) és fantàstic, s’ubica a Ndu, un petit poblet camerunès, tranquil, allunyat de la gran ciutat. El camp permet conviure amb famílies africanes que t’acullen com si en fossis un membre més. L’Ariadna i jo vam conviure  amb la família de Peter i Justin i això va permetre establir un vincle afectiu inexplicable.El més interessant va ser tot el que vam aprendre d’ells, que no és poc! Compartint i intercanviant visions i qüestions culturals, sempre des del respecte.

Pel que fa a la temàtica del camp, el fet de ser de caire educatiu, ens va permetre conèixer els protagonistes; els infants i adolescents del poble tot compartint una dinàmica lúdica i escolar i tenint així, la oportunitat de dur a terme activitats i metodologies pròpies i aprendre’n de les d’allà.

M’emporto un bonic record, han sigut molts moments viscuts, converses, colors, mirades , somriures, molts somriures, olors, percepcions i emocions, però sobretot persones, totes i cadascuna d’elles amb unes realitats caracteritzades per la lluita, l’esforç, la col·lectivitat, l’amor i l’entrega. 

No tornes indiferent, l’experiència et remou quelcom per dins que et fa ser millor persona i et fa replantejar certes qüestions vitals i prescindibles. Recomano a tothom que s’animi a realitzar un camp de solidaritat, n’hi ha de molts tipus, només cal triar el que més us agradi, marxar amb la ment ben oberta i sobretot, tenir moltes ganes de viure.”

Sandra Pagès, participant al Camp de Solidaritat 2013 a Kumbo (Camerun):

Sandra és actualment treballadora en una escola del barri de Trinitat de Barcelona. Sempre s’havia trobat molt atreta per l’Àfrica i la seva gent, i per això va triar Camerun com el seu destí, ja que reunia totes les condicions necessàries.