Estrenem un nou informe, elaborat per SETEM Catalunya i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau: “De la Banca Armada a la Banca Ètica. Cap a una coherència de polítiques i una cultura de pau”, centrat en els vincles entre l’Ajuntament de Barcelona i els bancs de la Banca Armada (aquells sobre els quals tenim dades per assegurar que financen empreses del sector armamentista).
Les administracions públiques tenen responsabilitat en la vulneració de drets humans també fora del territori que governen si son còmplices de les empreses que vulneren aquests drets. Nosaltres creiem que s’ha d’utilitzar la capacitat de compra i contractació de l’administració pública per avançar cap a l’assoliment d’objectius socials i la coherència de polítiques, i que la contractació pública ha de ser un instrument per garantir drets socials i ambientals i defensar i promoure els drets humans.
Per això, és important que l’administració incorpori l’ètica a totes les polítiques públiques, fins i tot en la gestió econòmica i en el finançament. L’Ajuntament de Barcelona gestiona un elevat volum de recursos, tant des del punt de vista dels ingressos i la recaptació, com des de la despesa pública i la contractació, la qual cosa suposa cert grau de respon· sabilitat perquè la seva activitat econòmica genera i impulsa una economia determinada segons amb quines empreses i entitats hi col·labora.
En aquest informe ens preguntem si l’Ajuntament de Barcelona, malgrat que és una de les administracions públiques que ha mostrat voluntat política per apostar per la pau, els drets humans i la solidaritat, permet que la gestió financera de les principals activitats que requereixen d’un banc recaigui en mans d’entitats financeres que mitjançant les seves inversions puguin tenir impactes negatius en la pau i els drets humans. El cas del finançament de la indústria militar és un bon exemple d’aquesta possible incoherència de polítiques.
Pots llegir l’informe complet aquí.
