Mobile Social Congress: Tot allò que no té cabuda al MWC

22/febr./2016 | Notícia

Els dies 22 al 25 de febrer Barcelona acull una nova edició del Mobile World Congress. Centrat en la carrera incessant per al desenvolupament tecnològic com a necessitat vital i basat en la maximització de beneficis de les empreses d’aquest sector globalitzat, el MWC obvia els impactes socials i ambientals de la producció de telèfons intel·ligents i altres equipaments electrònics en diferents parts del món. Les cares controvertides de la indústria mòbil i tecnològica en general silenciades al Mobile World Congress, han estat denunciades reiteradament per diverses organitzacions de la societat civil. Algunes d’aquestes organitzacions ens hem sumat a aquest Mobile Social Congress i firmem el present manifest.

1.     L’origen d’alguns minerals com el coltan, el cobalt, l’estany, el tungstè i l’or, imprescindibles per a la fabricació de telèfons intel·ligents i altres aparells d’alta tecnologia se situa en gran mesura a la República Democràtica del Congo (RDC).  L’RDC pateix des de mitjans dels anys 90 una guerra que ha causat al voltant de cinc milions de víctimes mortals i més de tres milions de persones desplaçades o refugiades. Els grups armats del país, incloent-hi l’exèrcit congolès, es beneficien i financen directament del comerç d’aquests minerals. D’altra banda desenes de miners, fins i tot infants, moren anualment als túnels del sud de l’RDC: el treball a les mines és molt perillós, molts accidents no es registren i el cossos queden enterrats sota les roques. Demanem als governs de tot el món que s’implementin lleis que obliguin a les empreses comprovar l’origen d’aquests minerals i a publicar tota la informació sobre els seus proveïdors.

2.     Les principals marques d’aparells electrònics subcontracten la major part de la manufactura a fàbriques de la Xina i altres països de la regió. En aquestes fàbriques es produeixen greus vulneracions dels drets humans i laborals de forma sistemàtica. Es treballa amb productes altament tòxics sense la protecció i formació adequades, s’hi detecta treball forçós i treball infantil, les jornades estan per sobre dels límits legals, i els salaris no cobreixen les necessitats vitals de les persones treballadores. Els intents d’organitzar-se en sindicats lliures -allà on estan permesos- són fortament reprimits amb coaccions i agressions. Reclamem a tot el sector públic que implementi mesures de compra pública socialment responsable que passin per exigir transparència en la cadena de subministrament dels equips electrònics que adquireixen i per verificar de forma independent que es compleixen les principals convencions relatives als drets humans i laborals durant l’execució de qualsevol contracte públic.

3.     Els  dispositius digitals o aparells elèctrics i electrònics (AEE) són molt petits però d’alt cost d’elaboració, que necessiten de matèries primeres molt escasses. Tot i així, al final de la seva vida útil es destrueixen a un ritme alarmant en lloc de ser recuperats, arreglats i reutilitzats. Els fabricants aprofiten els coneixements tecnològics per ajustar la vida útil dels equips a poc més temps que el de garantia. Aquesta pràctica de l’obsolescència programada té un fort impacte social i ambiental perquè genera un gran contingut de residus, sovint abocats en països empobrits on es contaminen les terres i es posa en risc la salut de qui hi conviu. Demanem que es promoguin les facilitats necessàries per al manteniment, la reparació, l’ampliació i l’actualització d’aquests dispositius, com per exemple que es produeixin aparells que puguin ser reparats sense eines especials, amb memòria ampliable i amb un programari que pugui ser actualitzat lliurement.

4.     En les nostres activitats i comunicacions diàries emprem contínuament dispositius intel·ligents i serveis que operen sobre la xarxa.  El programari privatiu amb què funcionen pot actuar a les nostres esquenes i restringir la nostra llibertat.  Els serveis al núvol són jardins tancats allotjats en ordinadors d’altres de qui desconeixem els interessos, a qui permetem restringir com i amb qui ens comuniquem, o facilitar l’accés a les nostres dades i comunicacions sense el nostre control. Promovem per tant el programari lliure i els estàndards oberts, els quals ens permeten, si els fem servir correctament, recuperar el control sobre les nostres activitats, les nostres dades i comunicacions, i com i amb qui ens relacionem i cooperem, amb total llibertat.

5.     El control de les telecomunicacions per part de grans multinacionals no permet una lliure competència, tot i existir organismes creats per a aquest motiu. A més, el plantejament d’infraestructures de telecomunicacions privades implica la duplicació en un mateix territori d’infraestructures pagades en gran part amb inversió pública. Les infraestructures on intervé finançament públic han de ser obertes, lliures i neutrals i han d’arribar arreu del territori, ser desplegades amb criteris de benefici social i territorial, basar-se en l’economia del bé comú . A més, les infraestructures existents, independentment de la modalitat de gestió han de permetre l’accés d’altres operadores de forma universal.

6.     La lògica privativa del capitalisme, en lloc de tractar d’aprofitar les oportunitats d’accés al coneixement que ofereix la utilització massiva de les TIC, està promocionant la privatització del coneixement i impulsant un desenvolupament més restrictiu de la legislació en matèria de propietat intel·lectual. Reclamem la promoció de nous models de cultura lliure compatibles amb el valor afegit que generen les pràctiques de distribució i remescla. Defensem també el model de producció procomú; la producció i compartició de recursos a partir de la col·laboració, en ocasions a gran escala, d’individus a través de plataformes online amb participació oberta, autònoma i voluntària.

En definitiva, existeixen alternatives a l’actual indústria electrònica i són l’evidència que hi ha una altra manera de produir i consumir aparells electrònics i de donar serveis de programari i de telecomunicacions basats en la sostenibilitat, les llicències lliures i el respecte als drets humans.

 

Barcelona, 23 de febrer de 2016.