Activistes de 15 països europeus exigim a les marques que paguin salaris dignes a les treballadores del sector tèxtil dins de la Campanya Salaris Dignes que s’ha llançat aquesta setmana.
Sis mesos després que 1.133 treballadores tèxtils de Bangla Desh morissin després de l’esfondrament de l’edifici Ranza Plaza, la xarxa estatal de Campanya Roba Neta, liderada per SETEM, posen en marxa la Campanya Salaris Dignes, que es desenvoluparà de forma simultània en quinze països europeus.
La Campanya Salaris Dignes comença amb una setmana d’acció global, durant la qual activistes de tot Europa difondran la petició d’un salari digne entre els i les consumidores. L’etiqueta que utilitzarà la campanya en xarxes socials serà #livingwage. A l’Estat espanyol, el tret de sortida ha tingut lloc amb una acció de carrer a Vitòria – Gasteiz.
A Bangla Desh, on unes 4 milions de persones treballen en la indústria tèxtil, el salari mínim actual és de 28,60€ al mes (3.000 takas). És a dir, només l’11% dels 259,58€ (25,687 takas) que Àsia Floor Wage Alliance, sòcia de la Campanya Roba Neta, calcula que és el salari digne que correspon a aquest país.
“Hem de treballar durant llargues jornades perquè el salari no és suficient per viure, i especialment perquè els meus pares també depenen del meu salari” diu Horn Vy, una treballadora cambodjana del sector tèxtil de 25 anys. Per Horn Vy i altres treballadores del sector tèxtil de Cambodja el salari mínim és de 60,95 € (336.000 riels) , només el 21% dels 285,83€ (1.582.668 riels) que Àsia Floor Wage Alliance calcula que és el salari digne de Cambodja.
Ara com ara la indústria tèxtil vinculada a les grans marques de roba paga sovint salaris de misèria i això fa que moltes treballadores es vegin obligades a treballar llargues jornades per aconseguir ingressos extres. A això cal afegir les condicions d’inseguretat en què desenvolupen la seva feina, que donen lloc als ensorraments i incendis en fàbriques de Bangladesh, Cambodja i altres països, com el que va acabar amb la vida de 1.133 treballadores a l’abril d’aquest any. Sense oblidar altres vulneracions de drets laborals, que afecten de forma molt especial a les dones i als seus drets sexuals i reproductius.
“Més de 15 milions de persones treballen en la indústria tèxtil a Àsia i d’aquesta regió surt més del 60% de la producció tèxtil del món. Però en les fàbriques i en els llocs de treball se segueixen pagant salaris de misèria a les persones que sostenen aquesta indústria”, indica Iratxe Arteagoiti, responsable de la Campanya Roba Neta a SETEM Hego Haizea. A causa dels sous baixos que perceben, les treballadores han de recórrer a préstecs per poder arribar a subsistir, i no tenen estalvis per fer front a les èpoques en què no tenen feina a causa d’alguna malaltia o si la fàbrica tanca de forma inesperada. “Un salari digne hauria de guanyar-se sense comptar les hores extres i hauria de ser suficient perquè una treballadora del sector tèxtil compri menjar per si mateixa i la seva família i perquè pugui pagar l’habitatge , l’atenció mèdica i l’educació, i queda una petita quantitat d’estalvis per poder fer front a imprevistos” afegeix Arteagoitia.
La Campanya Salaris Dignes té com a objectiu revertir aquesta situació amb el suport de les milers d’activistes de la Campanya Roba Neta i dels consumidors i consumidores europees. Durant la campanya , s’exercirà pressió social en tres direccions:
- A les marques de roba ia les companyies, perquè adoptin les mesures necessàries per garantir que les treballadores de tota la seva cadena de subministrament reben un salari digne, donant passos concrets i que es puguin mesurar.
- Als governs dels països productors del sector tèxtil, perquè garanteixin que els salaris mínims que estableixin compleixen els estàndards del salari digne.
- Als governs europeus, perquè desenvolupin regulacions que garanteixin que les companyies europees assumeixin les seves responsabilitats per l’impacte que tenen sobre la vida de les treballadores de les seves cadenes de subministrament , incloent el seu dret a un salari digne.
En definitiva, “les companyies han de donar passos per garantir que s’estan pagant salaris dignes als països on es proveeixen i els governs han d’assegurar que els salaris mínims s’estableixen a nivells que permetin una vida digna”, explica Arteagoitia.

Autor: Un Salario Digno en Asia