La Banca Ètica torna a créixer prop d’un 60% a l’Estat Espanyol arribant als 160.000 clients

Sota el lema ‘Desmarca’t, hi ha alternatives’, hem presentat la XV Festa del Comerç Just i la Banca Ètica amb una degustació de tapes de Comercialització Justa i amb la presentació de dos estudis: “Sí que hi ha alternatives: Experiències de Comercialització Justa a Catalunya” i el Baròmetre de les Finances Ètiques 2013. 

Així, d’una banda, durant la roda de premsa s’han presentat les conclusions del Baròmetre Estatal de les Finances Ètiques 2013, elaborat per l’Observatori de les Finances Ètiques, promogut per FETS- Finançament Ètic i Solidari. El Baròmetre mostra que malgrat que durant la crisi l’evolució de l’estalvi de les llars a l’Estat Espanyol ha estat negativa, els estalvis recollits per les entitats de finances ètiques ha incrementat un 40% durant el 2013, situant el volum d’estalvi al voltant dels 1.300 milions d’euros. Els préstecs, tot i que no han tingut una evolució tan notable com l’estalvi recollit, també han tingut un creixement significatiu, al voltant del 8% i s’han situat per sobre dels 800 milions d’euros.

A més, l’evolució del nombre de clients de les entitats de finances ètiques segueix imparable. “Si l’any passat us dèiem que ja havien superat els 100.000 clients, amb un any més l’increment ha estat del 60%, arribant als 160.000 clients” ha explicat Jordi Marí, president de FETS. Durant l’acte es senyala també que, de nou, la morositat de les entitats de finances ètiques s’ha situat per sota del 4,25%, taxa molt inferior a la del sistema financer tradicional. 

“L’evolució a nivell internacional de les finances ètiques segueix les mateixes tendències que a l’Estat Espanyol” destaca Marí, fent referència a l’estudi elaborat aquest 2013 per La Global Alliance for Banking on Values (GABV), una xarxa integrada per 25 entitats financeres ètiques, que compara l’activitat d’aquestes entitats amb la dels 28 bancs més grans i influents del món entre 2007 i 2010. L’estudi presenta el diferent comportament dels dos grups respecte la concessió de préstecs i l’evolució de la capacitat per la recaptació de dipòsits dels seus clients, i s’aprecia el paral·lelisme amb l’evolució a l’Estat Espanyol.

Comercialització Justa 
D’altra banda, segons les dades recopilades a la publicació “Sí que hi ha alternatives: Experiències de Comercialització justa a Catalunya”, s’ha passat de facturar 6,88 milions d’euros al 2000 a facturar-ne 28,29 milions al 2012, sense patir cap retrocés tot i la crisi, el que implica que les vendes de productes de Comerç Just s’han multiplicat per 4,1 en el últims 10 anys. 

La publicació és una revisió de 10 experiències de Comercialització Justa, 9 d’elles ubicades a Catalunya i una iniciativa convidada francesa. Avui en dia, les fronteres entre el Nord i el Sud es desdibuixen i és aquí on apareix aquest nou concepte de Comerç Just més ampli que denominem Comercialització Justa. “Les iniciatives de Comercialització Justa tenen voluntat de transformació social i aposten per unes relacions comercials justes i transparents entre les persones productores i les persones consumidores, que conviuen en un mateix territori, Catalunya” explica Begoña Planas, responsable de campanyes de SETEM i coordinadora de l’estudi. En aquest sentit, i com a exemple d’aquest tipus d’iniciatives, en els darrers 10 anys s’ha passat de 17.751 operadors de productes ecològics (productors, elaboradors i comercialitzadors) a 32.724, el que suposa un increment del 84%.

La coordinació nacional de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica va a càrrec de SETEM, amb la participació d’Alternativa 3, Fiare, FETS-Finançament Ètic i Solidari-, Oxfam Intermón, la Xarxa de Consum Solidari i la Xarxa d’Economia Solidària, i amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Tarragona, BTV i El Periódico.