Les organitzacions de justícia global i administracions públiques que formem part del Grup de Compra Pública Socialment Responsable ens hem trobat en format virtual i presencial a la UPC durant els darrers dos dies.
Les jornades, orientades a reflexionar sobre el paper de les administracions i les polítiques públiques envers els respecte dels drets humans, laborals i ambientals a tots els graons de les cadenes de subministrament dels productes i serveis que contracten, han esdevingut un espai compartit de debat. S’ha conclòs que, malgrat que estem en el bon camí, encara queda molt per fer: “Hi ha molt camí encara per recórrer des de l’administració pública, no valen més excuses”, explicava la Carla Canal, Tècnica referent de Coherència de Polítiques Públiques de l’Ajuntament de Barcelona.
En la primera jornada, el 23 de novembre, s’ha debatut sobre el seguiment en la contractació pública, els seus reptes i bones pràctiques. Rocío Martin, Responsable d’Assessoria Legal a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, ha explicat l’experiència de l’empresa, la qual ha activat amb l’ajuda de SETEM Catalunya un pla d’acció per assegurar que no hi ha vulneracions a les seves empreses proveïdores.
També hem pogut escoltar el cas de la ciutat de Gant a Bèlgica, on s’han posat en marxa també plans per assegurar que tots els uniformes dels serveis públics es produeixen de manera ètica i sostenible, utilitzant cotó orgànic de comerç just. Christophe Ramont, Tècnic de l’equip de Solidaritat Internacional a la ciutat de Gant, ha comentat que un dels reptes a superar és que el sistema de compra pública actual no posa fácil afegir criteria s’eètia i sostenibilitat.
Setem Catalunya ha participat a través de la plataforma europea Electronics Watch. El seu director, Björn Claesson, ha parlat sobre la reparació del treball forçat a les empreses productores de tecnologia a Tailàndia: “La reparació per a les treballadores víctimes dels abusos és un procés que ha d’incloure el compromís real de les empreses i tots els agents implicats. Els compradors públics poden incidir-hi a través dels processos de contractació amb un seguiment continuat” ha ressaltat.
Més tard, l’Onditz Portabella, representant d’Opcions, ha presentat l’estudi “Els impactes econòmics ambientals i socials en la gestió dels menjadors universitaris” elaborat conjuntament amb Setem, on ha destacat “l’alt risc de vulneració de drets humans, laborals i ambientals en el consum de diferents productes alimentaris, l’opacitat d’informació en la cadena de subministrament i en les mateixes empreses de restauració universitària i una manca de seguiment per part de l’ens públic de l’acompliment de les clàusules contractuals”.
En la segona jornada el 24 de novembre, s’ha reflexionat i destacat especialment el paper de les finances en la perpetuació dels models d’explotació del sistema industrial internacional, especialment el de la banca europea i de l’estat espanyol. Així, per part de la campanya Banca Armanda, la Gemma Amoròs, tècnica de Setem Catalunya i representant de la campanya, ha posat de relleu el paper protagonista en el finançament d’empreses subministradores de material bèl·lic per part de la banca espanyola, BBVA, Banco Santander o Banc Sabadell, entre les 19 que s’hi compten.
Com a via alternativa a aquests tipus de finançament, des de l’Ajuntament de Sevilla i l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb els representants d’entitats de finançament ètic com la Coop57 i Fiare, s’ha parlat sobre finançament ètic a les administracions públiques. Malgrat que es reconeix la competitivitat de la banca ètica, “els volums d’absorció de deute d’aquesta no són suficients per a cobrir les necessitats d’un ajuntament tan gran com el de Barcelona”, explicava Jordi Ayala, Gerent de Pressupostos i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona.
Davant l’evidència de vulneracions de drets tant en el Sud Global com en els processos de transport, mercadeig i venda de diferents productes electrònics, d’alimentació i de roba, entre d’altres, cal apostar per un finançament ètic sòlid i un monitoratge i fiscalització més exhaustius per part d’algunes administracions.
Actualment, existeixen diverses iniciatives de les organitzacions de la societat civil i d’organismes multilaterals i institucions locals i nacionals, per a fer complir de manera vinculant la Deguda Diligència sobre els drets humans en les cadenes de subministrament globals, com concloïa la Carla Canal: “Estem davant d’un moment històric amb la nova llei de Diligència Deguda que posa el focus en el respecte dels Drets Humans en l’activitat empresarial, cal aprofitar-lo entre totes”.
