Ho hem aconseguit! Acord històric: 31 marques signen el Programa per a la Millora de la Seguretat a Bangla Desh

16/maig/2013 | Notícia

S’ha fet un pas vital per a la seguretat de les fàbriques a Bangla Desh. L’acord ha estat signat per moltes de les marques tèxtils mundials, a excepció de GAP i Walmart. L’acord té una acció immediata i a més de donar més seguretat per a les persones treballadores, aquestes i els sindicats de Bangla Desh tindran més poder de decisió.

Grans empreses transnacionals del sector tèxtil s’han adherit al Programa per a la millora de la seguretat de les fàbriques a Bangladesh (Accord on Fire and Building Safety in Bangladesh) abans de la data límit de la mitjanit d’ahir. Aquest acord té influència sobre les més de 1.000 fàbriques de roba que hi ha a Bangla Desh. La seva aplicació és immediata!

La Campanya Roba Neta, que lidera SETEM a l’Estat Espanyol, en una forta aliança amb els principals sindicats mundials (Industriall Global Union and UNI Global Union i Worker Rights Consortium) han canviat les regles del joc per als treballadors i treballadores de Bangla Desh.

Des la Campanya Roba Neta valorem positivament la decisió de les empreses que han signat l’acord amb l’objectiu clar d’actuar amb responsabilitat, més encara, després de la tragèdia Granota Plaça. Les empreses signants són: H&M, Inditex, C&A, PVH, Tchibo, Tesco, Marks & Spencer, Primark, El Corte Inglés, Hess Natur, JBC, Mango, Carrefour, KIK, Helly Hansen, G-Star, Aldi, New Look, Next, Mothercare, Loblaws, Sainsbury s, Benetton, N Brown Group, Stockmann, WE Group, Esprit, Rewe, Lidl, Switcher i Abercrombie & Fitch.

Ineke Zeldenrust de la Campanya Roba Neta internacional, ha comentat: “El fet que moltes marques hagin signat aquest acord de seguretat amb vinculació legal i que dóna més poder a sindicats i persones treballadores portarà un canvi històric en la indústria de Bangla Desh. Però és una pena que dues empreses nord-americanes com Gap i Wal-Mart encara no hagin signat l’acord. Us animem a que reconsiderin la seva posició, ja que successos com l’ocorregut fa tres setmanes ens mostra que els programes de seguretat que estan adoptant no aborden les causes fonamentals de la mala seguretat en la indústria i més es marginen els treballadors i treballadores, si gairebé poder de decisió. No és massa tard perquè aquestes marques signin l’acord el que suposarà que les treballadores ja no han de témer per les seves vides cada vegada que entren a la fàbrica”.

EL secretari general de Industriall Global Union, Jyrki Raina ha dit al respecte: “Les companyies que es van inscriure mereixen una aprovació. No anem a tancar la porta a les marques que vulguin formar part de l’acord després de la data límit, però seguirem endavant amb el pla d’aplicació a partir d’avui. Aquelles empreses que vulguin inscriure més tard no estaran en condicions d’influir en les decisions ja preses. El tren ja ha passat i aquestes empreses no poden variar el rumb del trajecte perquè l’aposta realitzada és massa alta. Estem parlant de la millora de les condicions laborals i de vida de moltes de les persones treballadores més explotades al món, guanyant 32 € al mes en condicions perilloses”.

El secretari general de UNI Global Union, Philip Jennings ha comentat: “Ho hem aconseguit! Aquest acord és un punt d’inflexió. Estem fixant les normes que marquen el final d’una cursa cap avall en la cadena de subministrament tèxtil”. Al comentar sobre les marques que no s’han adherit, ha dit Jennings, “WalMart, la major cadena minorista del món, està apartada de la realitat al no signar aquest acord. Seguirem endavant sense ells”. Aquest acord inclou inspeccions de seguretat independents amb informes públics, atorga més poder als i les treballadores creant comitès de seguretat i salut, obliga les marques a finançar els costos de les millores necessàries a les fàbriques perilloses i enfrontar adequadament la seguretat contra incendis i els problemes estructurals.

És important destacar que aquest acord atorga als i les treballadores el dret a rebutjar una feina perillosa, d’acord amb el Conveni 155 de l’OIT (Organització Internacional del Treball).