SETEM, ha apostat des de fa anys per fer estades al Sud Global, en els anomenats Camps de Solidaritat. De manera coordinada amb entitats locals, s’ha treballat per la defensa dels drets socials i ambientals en els països del Sud. Aquesta activitat ha estat des de fa trenta anys la porta d’entrada de l’activisme a SETEM.
Tanmateix, no podem portar a terme el programa de Camps de Solidaritat com fèiem fins ara, donades les restriccions actuals provocades per la Covid-19, i també per contradiccions ètiques i raons d’impacte ecològic.
Per això, el 7 de febrer de 2021, es va celebrar una trobada per redefinir els Camps de Solidaritat i considerar accions alternatives. Entre les persones reunides, va sorgir interès a desenvolupar accions i activitats de voluntariat de proximitat i vivencials al Nord Global, de la mà d’entitats del territori que treballin temàtiques afins a les campanyes de denúncia de SETEM.
En aquesta línia, el 3 de juliol es va proposar una activitat dins del marc de la Campanya Sobirania Alimentària de SETEM, sobre la situació dels temporers de la fruita a Lleida, juntament dissenyada amb les responsables de la Campanya Fruita amb Justícia Social.
L’activitat es va realitzar a Lleida. A primera hora, el Domingo Morales, la Gemma Casal i en Llibert Rexach, membres de la Plataforma Fruita amb Justícia Social ens van acollir a la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida. El Domingo és estudiant de Dret i va ser treballador temporal en tres campanyes de la fruita. La Gemma és antropòloga.
Entre les tres, ens van exposar els eixos que travessen la campanya agrària i com es tradueixen en la vulneració de drets laborals i socials de les persones treballadores a la campanya de la fruita.
A mig matí, la Gemma ens va oferir un recorregut per una part del centre històric on ens van explicar la transformació urbanística dels últims anys, el paisatge social i la manca d’acollida i serveis per a la població.
Finalment, després de dinar a l’Ateneu Cooperatiu La Baula de Lleida, vam projectar a la mateixa Baula, el documental “El cost de la fruita” dirigit per Clara Barbal i Pablo Rogero.
La jornada va resultar molt útil per poder veure de primera mà la problemàtica del sector de la fruita.
Consumir productes que venen de molt lluny té impactes ambientals innegables associats al transport, però també pot tenir impactes sobre els drets laborals i la despossessió dels mitjans de subsistència de les comunitats locals. La Campanya Sobirania Alimentària de SETEM, vol posar de manifest que les conseqüències de l’actual sistema globalitzat de producció d’aliments tenen tot un seguit d’implicacions, algunes de subtils i d’altres de molt evidents.
El canvi climàtic provoca que cada vegada menys persones puguin garantir-se, als seus llocs d’origen, unes condicions de vida prou dignes, algunes vegades associades a fenòmens climatològics extrems, cosa que les obliga a desplaçar-se en alguns casos als països del Nord.
Moltes persones, desposseïdes dels seus mitjans de vida, han decidit emprendre el camí del nord, amb l’esperança que el procés els permeti millorar les seves condicions de vida. Si ja de per si aquest camí pot arriar a ser dolorós, les coses poden complicar-se quan les condicions d’acollida en els destins del nord global són més precàries que aquelles de les quals fugien.
Aquest fet l’hem anomenat el Sud al Nord, i en són exemple la dramàtica situació de les persones treballadores d’alguns dels sectors de producció d’aliments del nord, com el personal que treballa a les empreses càrnies, els escorxadors, o les persones temporeres que circulen seguint les diferents temporades de recol·lecció.
Des dels països enriquits, comencem a ser a poc a poc més conscients d’aquestes realitats, i apostant per millorar les relacions d’intercanvi Nord-Sud, seguint els preceptes de la Comercialització Justa, l’Economia Social i Solidària, el cooperativisme, i l’agroecologia.
No obstant això, les relacions injustes que s’estableixen entre Nord i Sud comencen, però no acaben amb els productes del Sud que es consumeixen al Nord. És necessari també lluitar pels drets laborals i les condicions de vida digna de les persones migrades que treballen en aquests sectors precaritzats.
