El llarg camí dels refugiats fins a arribar a casa nostra

19/març/2017 | Notícia

Els darrers tres actes de les Jornades Solidàries (en diferent format, xerrada, cinefòrum, taula rodona) han volgut aprofundir en el procès que fan els refugiats fins arribar a casa nostra.

Amb el documental Astral, dirigit per Jordi Évole, que es projectà dijous passat en el Cinema El Casal, en una activitat organitzada conjuntament amb el Cineclub, vam veure a través dels testimonis de primera mà el camí que enceten els refugiats i les motivacions que els empenyen a marxar del seu país, tot buscant una vida més digna i allunyant-se de la guerra. El documental, narra la tasca del vaixell Astral, cedit a la Ong Open Arms, i que treballa en el Mediterrani fent rescats als refugiats e immigrants que surten cap al Mediterrani, però que són deixats a la deriva, sense prou benzina ni menjar per arribar a les costes europees.

Els cooperants de la ONG, coordinats amb la Marina Italiana i amb altres vaixells més grans de diferents ONGs, rescaten als refugiats i els traslladen cap a un vaixell més gran que els portarà cap a les costes. El testimoni d’aquests cooperants, que actúen moguts per l’altruïsme, ens evoca a la humanitat que hi ha dins de cada un de nosaltres. Podria ser a la inversa- diu un dels  membres de la tripulació de l’Astral- Jo, podria estar en les seves condicions. Malgrat tots els rescats que es continúen fent al Mediterrani, al 2016 han perdut la vida unes 3500 persones.

Els que aconsegueixen arribar a les costes europees, es troben amb un altre barrera: la prohibició del pas pels diferents països  que fa que els refugiats es concentrin en camps, esperant que les condicions de pas millorint per a travessar Europa. De la vida als camps de refugiats ens en parlaren el passat 17 de febrer, la Sonia Burgell  voluntària d’Ecko i l’Armand Valera, de la Ong Occularis, que durant l’any 2016 visitaren alguns camps de refugiats a Grècia i ens compartiren les seves experiències i reflexions. Està clar que els camps tenen moltes mancances i que les persones que hi viuen esperen poder seguir el seu camí cap a una vida més digna en diferents llocs d’Europa.

Molts dels ciutadans d’Europa, i especialment els catalans, ja vam dir ben clar i ben alt, el passat 18 de febrer: VOLEM ACOLLIR, en una manifestació que aplegà a Barcelona unes 120.000 persones. De les maneres en que s’està acollint als refugiats, i del tipus de refugiat que arriba a casa nostra, ens parlà el passat dissabte en Martí Rovira, que des de fa uns anys, treballa en l’acollida de refugiats de l’Ong Creu Roja a Catalunya.

En Martí, destacà que tan important són les polítiques d’acollida que es despleguin des del govern conjuntament amb les ONGs, com la integració d’aquests refugiats en el teixit social de cada poble o ciutat que acull. Aquí, els ciutadans i les ciutadanes tenim un paper important. S’ha pensat en la figura del mentor, persona que ajudaria al refugiat en aquesta integració social al lloc on arriba. A Sitges, segons va explicar la regidora Mireia Rossell ja s’han aconseguit 2 pisos per acollir a dos famílies de refugiats. Ara es cerquen persones que vulguin fer aquest acompanyament per afavorir la seva integració. Amb la col.laboració de tots, podrem fer realitat el que Sitges pugui ser de veritat, Vil.la Refugi.

Anna Hernández, Jornades Solidàries de Sitges.