El govern del Brasil denúncia a Zara per utilitzar mà d’obra esclava en 30 tallers

Un informe de l’ONG Reporter Brasil revela que la Regional de Treball i Ocupació de Sao Paulo ha trobat dos tallers vinculats a Zara amb persones treballadores en condicions d’esclavitud i el Ministeri de Treball del Brasil assegura que almenys en altres 33 tallers subcontractats per l’empresa Inditex, propietària de Zara, s’haurien detectat les mateixes irregularitats: condicions insalubres de treball i salaris de misèria.

De fet, en una operació que va supervisar els tallers subcontractats de la fabricant de roba Zara de Sao Paulo, es van alliberar 15 persones, incloent una de 14 anys, que segons Juliana Cassiano, auditora fiscal del Ministeri de Treball, la majoria no tenien documents , havien estat introduïdes clandestinament al Brasil per xarxes de tràfic d’éssers humans i treballaven en unes condicions “terribles”: La jornada laboral era de fins a 16 hores diàries, cinc menors d’edats amuntegats en un espai minúscul que servia alhora de taller i habitatge, amb un sol bany brut i sense aigua calenta, “i tot per guanyar 200 o 300 reals [entre 90 i 130 euros] i estar endeutats amb les màfies. La situació era molt, molt greu”.

Inditex insisteix que es tracta d’una “situació excepcional”, segons va assenyalar ahir a “El Confidencial” un portaveu oficial del grup tèxtil fundat per Amancio Ortega. I responsabilitza a la companyia AHA, un dels seus més de 50 proveïdors a Brasil, d’haver subcontractat de manera “no autoritzada” la fabricació de peces de Zara en els dos tallers tèxtils clandestins descoberts per les autoritats d’aquell país. Però el Ministeri de Treball del Brasil rebutja els arguments de la multinacional d’Arteixo (la Corunya). “Si nosaltres podem rastrejar la cadena de producció, Inditex també pot fer-ho”, sosté Cassiano. “I si Inditex és capaç de controlar la qualitat dels seus productes durant tot el procés de producció, per què no fa el mateix amb la mà d’obra que empra?”.

La Campanya Roba Neta-SETEM  porta molts anys exigint a Inditex que compleixi el seu codi de conducta i compromisos com el pagament d’un salari mínim digne a les persones treballadores, la divulgació de la seva llista de proveïdors i l’adopció de mesures per garantir que les seves pràctiques de compra i de gestió de la cadena de subministrament no impacten negativament sobre els drets fonamentals de les persones treballadores. Si bé és veritat que Inditex ha mantingut un diàleg fluid amb la Campanya Roba Neta i, en ocasions, ha adoptat mesures correctives en casos de violació de drets laborals, aquest cas a Brasil com altres tants, són indicador de que no s’han fet els canvis necessaris en el seu model de negoci.