1 Acord entre desiguals. Els tractats ignoren que la UE és econòmica i políticament molt més potent que Àfrica o Amèrica Llatina. Acceptar tàcitament aquesta igualtat perpetua la desigualtat. -> Han de contemplar-se mesures compensatòries per a les regions més empobrides.

2 Els acords prioritzen els interessos empresarials per sobre dels drets humans: no es contemplen les necessitats dels col·lectius humans més vulnerables. -> Universalització i poder vinculant dels drets socials i mediambientals, enfront de la profunda asimetria existent entre el dret comercial i els Drets humans.

3 Els drets laborals no es poden perdre. Per a atreure inversions estrangeres, els tractats faciliten que es desreguli el mercat laboral, generant precarietat, especialment en les dones. -> Exigència real del compliment de les normatives de l'Organització Internacional del Treball, sense excepcions en zones franques que beneficien a les empreses i empobreixen a les treballadores.

4 La grandària importa. Els acords faciliten la internacionalització de les empreses europees en països tercers, o sigui, que aquestes tinguin més presència i inversions en altres regions del planeta. En les zones més empobrides, les petites i mitjanes empreses no poden competir amb els productes, preus i estratègies de màrqueting de les transnacionals, destruint-se el teixit econòmic local. -> Els interessos comercials de les grans potències no poden prevaler sobre el teixit econòmic local. La mà invisible del mercat ignora les iniciatives econòmiques més locals, per això els acords haurien de posar més atenció en la viabilitat social i econòmica per als col·lectius més vulnerables en la implementació dels acords.

5 Els camperols que conreen els aliments no poden passar fam. Les famílies productores dels països empobrits no podran competir amb els productes agropecuaris europeus subvencionats. -> Sobirania alimentària com concepte bàsic als acords. Els interessos comercials no poden passar per sobre de les dinàmiques agrícoles de cada país i del respecte per les necessitats bàsiques de les famílies productores.

6 La naturalesa i la biodiversitat no estan per a guanyar diners. Les regions empobrides del Sud són les més riques en recursos naturals i biodiversitat. Els acords comercials pretenen donar via lliure a l'explotació europea dels recursos aliens. -> Respecte per la sobirania dels pobles i comunitats en la gestió dels propis recursos, especialment pel que fa a la ratificació del conveni 169 de la OIT (Organització Internacional del Treball) per al reconeixement i dret a decidir dels pobles indígenes, moradors de zones riques en recursos naturals.

7 Les medicines no són un luxe. Els acords comercials prioritzen patents per sobre dels fàrmacs genèrics, dificultant l'accés als medicaments a una gran part de la població. -> L'accés a la salut ha de ser universal i no pot veure's minvat per interessos comercials.

8 Els serveis públics no poden ser privats. Els acords contemplen que empreses europees puguin presentar-se a concursos públics per a gestionar serveis en països d'Àfrica o Amèrica Llatina. Això suposa una pèrdua de la sobirania política nacional, i molta població que no pot pagar els serveis privatitzats. -> Els serveis d'interès general no poden sotmetre's a les regles del mercat, ha de vetllar-se sempre per un accés universal.

9 Els processos foscos són sospitosos. Els processos de negociació no són transparents, ni públics. La ciutadania els desconeix i no es preveuen canals de participació. -> És necessari obrir espais d'informació i participació vinculant a la societat civil.

10 Desenvolupament incert. Els acords es negocien i signen sense disposar d'estudis d'impacte social ni mediambiental, i tampoc inclouen una estratègia d'avaluació i monitoreig. Es negocia el present i futur de milions de vides humanes desconeixent si l'impacte en el desenvolupament serà positiu o negatiu. -> És imprescindible que qualsevol negociació es basi en un estudi d'impacte que asseguri millores socials i mediambientals, i que s'inclogui una estratègia de monitoreig que permeti reaccionar davant impactes negatius per a les persones i el mediambient.