La indústria del calçat a Turquia continua vulnerant els drets de les treballadores

12/11/2018

SETEM Catalunya

siguiente

La vulneració de drets i les mínimes condicions laborals sota les que es troben les treballadores són els punts principals del nou informe: Oferir drets laborals a la indústria del calçat: Condicions laborals a la indústria del calçat de l’Estat turc, fet per Roba Neta i Inkota Netzwerk. Dins aquest s’evidencia la poca evolució en termes de drets laborals a més de confirmar com les empreses i el govern turc no actuen per aturar la explotació que pateixen les treballadores.

Partint de la base que aquesta indústria ha patit un creixement exponencial durant els últims anys, només a Europa es van gastar més de 23,5 milions d’euros en sabates el 2014, s’afirma que aquest és un dels motius principals en la degradació de les poques condicions laborals que existeixen al territori.

En termes de drets laborals, l’informe ha analitzat la legislació referent a l’horari laboral o els contractes i el salari mínim, entre altres, i confirma que tot i existir una regulació legal d’aquests àmbits no és suficient. A més, afirma que tot i aquests reglaments, les empreses gaudeixen d’una permissivitat extrema que les porta a no complir i, fins i tot, a reprimir aquells moviments o organitzacions dins l’empresa que ho intentin. Per exemple, només 5 dels 29 milions de treballadores reben el salari mínim establert i ni el govern ni les empreses han posat cap inconvenient.

Pel que fa a les condicions laborals, l’estudi denuncia que tot i existir una legislació, no es compleix en la seva major part. Les jornades laborals extenuants de més de 10 hores diàries o les hores extres obligades i no pagades són comunes dins la indústria tèxtil. A aquestes se li sumen els riscos laborals que suposa treballar amb productes tòxics o amb maquinària pesant, que provoquen més de mil morts cada any en accident laboral per culpa de la poca o nul·la formació que proporcionen les empreses. A més, el govern turc només ha realitzat inspeccions de salut i seguretat a 300 de les 60.000 empreses del sector que existeixen, deixant així desamparades a les treballadores.

L’autoorganització o els sindicats laborals també són perseguits per tan les empreses com l’estat. En el cas de les empreses utilitzen llistes negres per conèixer i no contractar treballadores que lluitin pels seus drets. Mentrestant l’estat prohibeix i persegueix totes aquelles vagues que siguin de caràcter general o solidaries amb altres sectors, una de les moltes formes que tenen per continuar amb l’explotació i els privilegis respecte a les treballadores.